Virginia Tech
Hi ha dies que hom se sent perplex davant actuacions d’integrants de la nostra mateixa espècie animal. La matança de 32 persones a la universitat de Virginia Tech, no ens deixa ni ens pot deixar indiferents, i és que la vida d’una persona és el seu valor més preuat. Aquesta tragèdia sense sentit ha deixat estorat mig món, incapaç d’explicar les raons que poden motivar un jove a disparar indiscriminadament a d’altres persones. Cho Seung-Hui és el responsable de tota aquesta barbàrie, un altre “mass murdered” (assassí de masses) que ha sorgit a les terres americanes.
TVE: “Tengo una pregunta para usted señor Rajoy”
Al programa d’ahir de TVE1 “Tengo una pregunta para usted“, el senyor Rajoy va dir no haver vist banderes preconstitucionals (les del pollastre, el yugo y las felchas i demés soplapollades franquistes) a les manifestacions on havia assistit (una bona colla darrerament).
Els temps moderns sent fidel al seu esperit d’anàlisi del món actual, vol mostrar-li al senyor Rajoy algunes de les imatges que no ha degut (o no ha volgut, o ha ignorat) veure.
ERC i l’autodeterminació
Seguint amb la tònica d’aquest pont, avui us faig una entrada light per quan torneu de celebrar la mona o, si no hi aneu, per fer-vos passar una estona distesa i que no precisi ni d’especial atenció ni de cap reflexió posterior.
Segurament heu estat al cas de la darrera crisi del govern d’entesa provocada, un altre cop, per Esquerra Republicana de Catalunya; no entraré a valorar en aquest post si l’oferta d’ERC feta pública per Xavier Vendrell és legítima o no, o si obeïa a interessos partidistes de cara a les eleccions municipals o era la concreció d’un sentiment patriòtic creixent dins la direcció dels republicans. El que de ben segur que és criticable és la seva idoneïtat en el moment precís en que es va fer, (i la falta de credibilitat que la sustentava donat el recent recolzament a la reedició del tripartit per part d’esquerra).
En aquest cas deixarem que les valoracions les facin uns altres.
Setmana Santa, un altre cop!
Cada primavera la mateixa història, una vegada i una altra… quan arriba la Setmana Santa et dona la sensació d’haver perdut el pas del temps i estar rememorant les mateixes coses que passen cada any des que tens memòria. Com si patissis un cíclic deja vú.
El embussos, les morts a la carretera, els cofrades que no poden sortir, com sempre, per culpa de les condicions meteorològiques adverses, les mateixes figures de pasqua als aparadors de les pastisseries (i les mateixes notícies en premsa i televisió de si la mona més famosa del millor pastisser és de tal futbolista o de tal altre polític), i com no, les mateixes pel·lícules als televisors.
L’antic Orient
Per paradoxal que sembli, encara no existeix una veritable història de l’antic Orient dotada del suficient detall expositiu i d’un fil conductor coherent de caràcter metodològic. Els nous descobriments obliguen a recompondre les peces, de forma constant i seguida, que formen tota aquesta història. Qui no es renova està condemnat a que les seves afirmacions passin directament al fons de l’oblit; cal en aquesta matèria, potser més que en qualsevol altra branca de la història, una dedicació contínua i estar a l’aguait de totes les noves recomposicions històriques que sorgeixin.
L’antic Orient és un món apassionant, és el primer lloc on apareix, per exemple, el calendari (un calendari lunar molt precís), amb la finalitat de contar les pujades dels rius i les èpoques de collita. Però és també el lloc d’un naixement molt més important: el sorgiment de l’estat (com a règim despòtic); segons les teories més versemblants, la construcció de les grans infraestructures (canals, piràmides, temples, etc.) requeria d’una organització superior, és a dir, és a conseqüència d’això que es fa necessària l’aparició de l’estat.
MSN Windows Live Spaces i la censura
Lusimubur, autor de El ojo de Guadix, rebia aquest correu electrònic el 16 de març de 2007:
“Hemos encontrado imágenes con desnudos parciales (imágenes de pechos de mujeres, o de hombres desnudos completamente, o bien de nalgas de mujeres) en su Espacio, El ojo Guadix. Elimine todas esas imágenes de su Espacio en un plazo de 120 horas o se le deshabilitará el mismo. Si tiene preguntas acerca de los tipos de imágenes permitidas en Windows Live Spaces, haga clic en el vínculo del Código de conducta en la parte inferior de la página Windows Live Spaces.
Atentamente,
Eddelyn
Atención al cliente de Windows Live Spaces”
UN LLAÇ VERD PEL CLIMA
Aquesta proposta està pensada per despertar consciències sobre la problemàtica de l’escalfament global i l’efecte hivernacle.
Nosaltres, Els temps moderns, mantindrem aquest llaç fins l’1 de gener de 2008, dia en que comença el període (2008-2012) on Espanya haurà de reduir un 5% les seves emissions de CO2.
1 de Abril de 1939: La guerra, ha terminado
Tal dia com avui, de fa més de seixanta anys, el “Estado Mayor” publicava aquest part de guerra donant per finalitzat el conflicte bèl·lic espanyol, fratricida, iniciat el juliol de 1936.
Han passat sis dècades des d’aleshores però la bipolarització ideològica espanyola sembla intacta. Si demanéssim al conjunt dels espanyols que es desplacessin geogràficament segons la seva fília política (més esquerranosa o més dretana) cap a l’oest els primers i cap a l’est els segons (bé, de fet per allò de “el oro de Moscú” i allò altre de “l’amic americà”, potser la indicació geogràfica hauria de ser una altra, però he agafat com a referència l’esquerra i la dreta del mapa, el negatiu i el positiu de l’eix x), i talléssim on hi hagués el límit entre totes dues tendències, tindríem dos bocins de terra perfectament separats transversalment i de forma ponderada.
CARTA DE FUNCIONAMENT DE ELS TEMPS MODERNS
L’equip de Els temps moderns, en la seva dèria per aconseguir que el seu bloc esdevingui un punt de trobada de diverses inquietuds i formes de pensament del jovent volen aclarir el següent, per dotar d’una sèrie de regles de funcionament i convivència la bitàcola:
Gavín, CiU, Internet i les polítiques de dretes
Primerament em vull adreçar als lectors i a les lectores dels territoris de parla catalana per dir-vos que aquesta entrada fa referència a la meva ciutat, Lleida. Perdoneu si, en un bloc que pretén fer una anàlisi global del món occidental actual, tenim de vegades tendència a parlar en clau municipal però, enteneu-ho, el contacte amb la realitat de les nostres viles i ciutats és el més proper que tenim; de fet, hom no és català ni espanyol, ni d’Europa ni del món, ni pot fer el conseqüent anàlisi de tot plegat, si abans no és del seu poble, de la seva vila, de la seva ciutat… dit això, parlaré de la darrera notícia política remarcable que s’ha produït a la capital de Ponent.
