Els temps moderns
És innegable, i qui digui el contrari és perquè amaga intencions perverses, que tota la societat occidental actual és hereva directa dels processos socio-polítics dels darrers dos-cents anys (i,si ens apureu, dels darrers cent cinquanta anys).
Establim una metàfora per explicar-ho millor:
Si la societat occidental actual fos un llibre, tindria una pròleg que parlaria dels inicis de la humanitat, de la seva evolució des de les quatre grapes fins que començà a caminar alçat, dels inicis de l’escriptura i les primeres civilitzacions, de Grècia, de Roma, dels vuit-cents anys d’ombres que fou l’Edat Mitjana i dels primers rajos de llum renaixentistes que portaren la claror de la Il·lustració. Dins el pròleg, l’autor o autora, destacaria especialment la descoberta del foc i la invenció de la roda, els primers textos escrits, l’evolució de l’art, la creixent transformació i complexitat de les societats humanes, la creació de la impremta, els dos grans cops per l’ego humà que van suposar la teoria heliocèntrica i la de l’evolució de Darwin, la descoberta d’Amèrica, l’Islam i la nostra tradició judeocristiana.
A la introducció se’ns recomanaria haver llegit, per entendre millor el llibre, els volums de la mateixa col·lecció referents al món clàssic, a la religió musulmana, al judaisme i al cristianisme. Però l’escriptor o l’escriptora ens advertiria, igualment, que totes les referències necessàries per entendre millor alguns dels capítols del llibre referits a aquests temes, les podríem trobar àmpliament explicades i detallades com a notes a peu de plana allà on s’escaigués.
Finalment, tot l’esquelet de l’exemplar, es vertebraria al voltant de tres parts:
- Les revolucions europees: de la Revolució francesa a la Revolució russa.
- Les dos grans guerres mundials, el nou ordenament territorial i la fi del colonialisme.
- L’hegemonia mundial dels Estats Units d’Amèrica.
Evidentment, cada part hauria de tenir un capítol introductori amb els grans pensadors del període (Hume, Descartes, Bacon, Spinozza, Locke, Berkeley, Kant, Hegel, Scheler, Comte, Nietzsche i, per què no, Marx i Freud, entre d’altres).
Nosaltres, des d’aquest humil bloc, pretenem aportar la nostra visió del món que ens envolta. I ho pretenem fer des d’una òptica esquerranosa, alternativa, juvenil i esperançadora però, a l’hora, raonada i crítica. Perquè la quarta part del llibre encara està per esdevenir, tot i que ja podem suposar que es titularà La mundialització, i potser l’autor o l’autora del llibre (que segurament ni ha nascut) comprendrà millor alguns dels aspectes de la nostra societat a través de les nostres opinions (ingènues i intranscendents si hom vol).
Però… per què “Els temps moderns“? Doncs, d’una banda, per homenatjar dos grans autors que van titular així dos de les seves creacions i, de l’altra, per donar-los-hi continuïtat.
Charles Chaplin, actor i director de cinema, va reflectir a través de la seva filmografia l’evolució de la societat occidental del seu temps, amb una visió humorística i candorosament crítica. A través de les seves pel·lícules l’espectador pot anar descobrint la història d’Occident des de les acaballes del segle XVIII fins als albors del segle XX. Un dels seus films més reconeguts, i ara ja sabeu per on devem anar, és Temps moderns (Modern times), que ens narra visualment els efectes socialment funestos que va portar amb si la industrialització.
Aquí us deixem, per qui no la conegui, un enllaç de vídeo a YouTube amb seqüències de la genial Modern Times:
L'altra Temps moderns que complementa una visió del l'època moderna-contemporània, i amb la qual nosaltres ens sentim plenament identificats ideològicament, és la revista que va co-fundar Jean-Paul Sartre; parlem, evidentment, de Les temps modernes. La història personal de Sartre ha estat íntimament lligada als principals esdeveniments polítics i socials que han marcat l'esdevenir de la humanitat al llarg del segle XX.
I, per qui vulgui saber més a propòsit de Les temps modernes a continuació poden enllaçar amb els següents articles (prometem ampliar aquesta informació en un futur):
Article de la viquipèdia (l'enciclopèdia lliure en català)
Presentació de la revista que feu Sartre (article en francès)
Finalment, nosaltres, un grup de joves (que potser pequem en excés d'ambiciosos i utòpics), volem contribuir amb el nostre bloc Els temps moderns a aquest apassionant repàs de la nostra societat i, qui sap, potser generem algun debat interessant en aquest medi que és Internet (i que cap dels dos autors anteriors havia utilitzat, car al contrari s'hauria establert un impossible anacronisme).
Moltes gràcies per llegir-nos apreciada lectora
Moltes gràcies per llegir-nos apreciat lector,
L'equip de Els temps moderns.
Enhorabona per la iniciativa!
Posaré el vostre bloc a les meves preferències.
Unes cosetes, per afegir idees.
1. Evidentment que la societat actual és hereva dels darrers 2 segles, com també de la de fa 2000 anys, per exemple en coses tan bàsiques com la llengua o la vertebració geogràfica.
2. La edat mitjana no va ser “de foscor”, aquest terme el van crear els renaixentistes per destacar una idealitzada època clàssica i enllaçar-la directament amb la seva.
3. Les revolucions caldria no ficar-les totes al mateix sac. Una cosa són les revolucions burgeses que van posar fi al règim antic, unes altres les revolucionàries liberals, que prenen forma de nacionals en alguns llocs, i unes altres ja proletàries com la russa.
4. La fi del colonialisme… jo no crec que s’hagi acabat, símplement s’ha transformant, ja s’han assolit els objectius.
En fi. Salut i força.
En primer lloc gracies per la benvinguda.
Volia continuar el debat que tu mateix has encetat.
1. Es cert que la nostra societat és hereva de tot el seu llarg recorregut durant tota la seva encara curta historia, es cert que sense aquest llarg camí no seriem el que som. Som hereus de tots els processo en que l’home s’ha vist immers, des de els primers homínids, passant per l’antic orient, per Grècia, per Roma, i un llarg i interminable etcètera. Però el que ha marcat més la nostra societat han estat els últims dos segles. Si avui som quelcom alguna cosa, és en gracies o per culpa (des del costat del que to miris) dels últims 200 anys. Amb això no estic dient que els altres milions d’anys és poden obviar, fer això seria atemptar contra la nostra moral com a humans.
2. Personalment, i encara que el meu professor de historia medieval hem repeteixi una i una altra vegada que l’historia medieval és la més bonica, la més interessant i esser la pedra roseta de la nostra societat (és a dir, aquella que ens a d’ajudar a desxifrar la nostra societat), crec que no és així. Es cert que aquesta historia es importants, com ho és tota la historia general, però no es pot negar l’evident, la edat mitjana va ser un punt fos de l’humanitat que condemnar a 1000 anys de inoperància intel•lectual a tot el món conegut. Hom podria saltar-se-la i tampoc passaria res important. En 1000 anys en tota Europa no és va produir cap avançament intel•lectual destacable, en canvi en un sol segle (com pot ser el segle de Pericles) en l’antiga Grècia és van produir molts més passos. El que dius de que el terme “foscor” es completament cert, ells ni tan sols consideraven que estiguessin en una etapa històrica (una etapa històrica que per cert és podria discutir enormement sobre els seus límits històrics [un dia faré un article sobre això]), desprès vindria Marx i diria que per l’únic que serveix l’edat mitjana és per no tornar-la a repetir.
3. És cert, podem diferenciar molts tipus de revolucions; únicament tenen en comú que d’una manera o una altra van influenciar a tota la societat de l’època.
4. Completament d’acord. Les polis que abans dominaven a les colònies d’una manera directa i política ara ho fan d’una manera indirecta i econòmica, és el que se’n diu neocolonialisme.
Bones Carrasclet,
Primerament gràcies per la teva enhorabona… la veritat és que te puja l’ego quan, només unes hores després d’haver publicat el primer post, algú ja fa un comentari amb paraules tan amables com les teves.
Estic d’acord amb el que ha dit Mausis, només vull afegir alguns serrells:
1. Els Temps Moderns preten fer una anàlisi del món actual que és, en definitiva, hereu directe dels darrers dos-cents anys però, i crec que ho deixem clar, cal tenir en compte tota la història precedent per entendre el conjunt. Però aquesta història, en aquest bloc, es donarà per suposada (excepte en aquells articles de Mausis en que faci un repàs de períodes històrics concrets, ja saps, deformació professional).
2. Potser parlar de “foscor” és dur… i és cert que l’Edat Mitjana es pot considerar com un coixí sobretot religiós i social, sobre el qual s’ha anat construint Occident, però no ens enganyem, l’Edat Mitjana és un període d’estaticisme en l’evolució social, cultural, econòmica, organitzativa i tecnològica de la humanitat.
3. Aquest punt potser en un futur caldria reformar-ho una mica… però de moment deixem les revolucions al mateix cabàs pel seu aspecte transformador.
4. Igualment aquest punt també s’haurà de reformar. De totes formes, jo entenc el colonialisme actual com una part més de la mundialització a la qual ja fem referència.
Moltes gràcies pel teu comentari… ja podem estar contents si tots són tan raonats!