Virginia Tech

Hi ha dies que hom se sent perplex davant actuacions d’integrants de la nostra mateixa espècie animal. La matança de 32 persones a la universitat de Virginia Tech, no ens deixa ni ens pot deixar indiferents, i és que la vida d’una persona és el seu valor més preuat. Aquesta tragèdia sense sentit ha deixat estorat mig món, incapaç d’explicar les raons que poden motivar un jove a disparar indiscriminadament a d’altres persones. Cho Seung-Hui és el responsable de tota aquesta barbàrie, un altre “mass murdered” (assassí de masses) que ha sorgit a les terres americanes.

Els joves estudiants de la Universitat Tecnològica de Virgínia s’aixecaven el passat 16 d’abril amb la notícia que s’estava produint un tiroteig a la seva facultat, ben mirat, només es van assabentar de la nova els que van consultar el seu correu electrònic, sembla ridícul (no tothom mira el seu correu a primera hora del matí), però és cert. Aquest va ser el mitjà utilitzat per informar als i a les estudiants dels successos que s’estaven produint. De bon principi les autoritats van qualificar el succés com a quelcom puntual i aïllat, ningú va detenir a cap persona després dels primers trets, ni tampoc es va donar cap senyal d’alarma.

A les set del matí es van produir els primers trets, tres hores més tard la xifra de morts ja era de 32 persones (33 amb el suïcidi del botxí). 21 persones van morir, perquè simplement la Universitat, en aquestes tres hores, no va fer res per evitar-ho. 32 persones que no tenen cap culpa del deliri descontrolat no tan sols de Cho, si no dels que deixen que qualsevol persona pugui tenir una arma als EEUU. 32 persones de diferents colors de pell i classes socials, en les que trobem tant estudiants com professors, que ara estan morts, i el delicte dels quals només fou el d’acudir a les seves obligacions diàries. S’és més segur amb armes? Ans al contrari, les armes només porten més perill.

Cho, en el interval dels dos tiroteigs, va enviar un paquet amb fotos, vídeos i escrits a la cadena de televisió NBC. En el vídeo que contenia el paquet, l’estudiant de Filologia Anglesa explica d’aquesta manera el seus motius per a perpetrar la seva acció:

“Heu tingut cent mil milions d’oportunitats i maneres d’evitar l’ocorregut avui, però heu decidit derramar la meva sang. M’heu acorralat en una cantonada i m’heu deixat sols una opció. La decisió va ser vostra. Ara teniu sang en les vostres mans que mai podreu rentar (..) Podria haver partit, podria haver marxat. Però no, no marxaré. això no és per a mi”.

Els tiroteigs en la Universitat Tecnològica de Virgínia ocorrien quatre dies abans de complir-se el vuitè aniversari de la matança de l’escola secundaria de Columbine, a l’estat de Colorado. En aquella ocasió, dos estudiants que havien planificat el seu atac durant mesos mataren a 12 alumnes i a un professor, abans de suïcidar-se.

El succeït a Columbine, que no era ni el primer ni l’últim succés d’aquest tipus, no va ser envà, sinó que traslladà al debat públic la facilitat amb la que es podia aconseguir una arma de foc als Estats Units d’America, i per tant, amb la facilitat que es podien perpetra aquest tipus de fets. Tot i això, els successius governs americans i l’associació nacional del rifle no van prendre cap mesura per impedir-ho. Als EEUU només cal ser major d’edat per a poder tenir un arma. Tant debò aquesta nova massacre tampoc sigui envà, i d’una vegada per totes faci reaccionar a la societat i als polítics americans.

Armes si o armes no? Aquest és l'etern dilema a Amèrica del nord. En un país lliure com els EUA, on la Constitució permet als ciutadans portar armes, la seva llibertat comença a minvar. L'argument donat per les persones que defensen una població armada és incongruent. No és veritat que hom estigui més segur amb un arma a la seva butxaca, sobretot si les persones que t'envolten també les tenen. És el peix que es mossega la cua. La facilitat amb la que hom pot aconseguir un arma és patètica, només cal ser major d'edat i l'únic límit és el d'adquirir una al mes. Amb aquesta facilitat, les armes poden acabar en mans perilloses, o simplement en persones que decideixin finalitzar una típica discussió quotidiana amb trets i no en una simple baralla dialèctica com succeeix en els països veritablement civilitzats. No ens enganyem, els Estats Units poden anar en la capitania de moltes coses, malgrat això, en coses de civisme i de drets personals van en la cua del món.

Amb les armes no s'hi juga, tan debò els xinesos no les agüessin inventat mai (ho van fer en la batalla de Kuang Fen en el 1231).

*Si voleu llegir més sobre la matança de Virginia Tech premeu l'enllaç.
Si voleu veure el vídeo mostrat a NBC, podeu punxar sobre l'enllaç de 20minutos.
I, evidentment, sempre hi ha qui pensa que, en comptes de regularitzar l'accés a les armes de foc, el que cal, és distribuir-les encara més lliurement (Si trobeu que l'article és massa llarg, aneu directament al cinquè paràgraf).

* Vídeos:

El primer vídeo és del telenotícies de La Sexta, del 18 d'abril de 2007.
El segon vídeo és de la pel·lícula de Michael Moore "Bowling for Columbine".
El tercer vídeo és del telenotícies de Cuatro, del 18 d'abril del 2007.

*Imatge extreta de yotophoto.com