L’equip de Els temps moderns, en la seva dèria per aconseguir que el seu bloc esdevingui un punt de trobada de diverses inquietuds i formes de pensament del jovent volen aclarir el següent, per dotar d’una sèrie de regles de funcionament i convivència la bitàcola:
Aquest bloc, Els temps moderns, vindria a ésser, i perdoneu el paral·lelisme, com una mena de “cooperativa ideològica i empírica” on tots els participants volen posar en comú les reflexions que es fan sobre el món, vistes sempre des de la seva experiència personal.
És a dir, aquest no és un bloc ni d’anàlisi política ni de crítica social; no únicament. Perquè en aquest bloc hi tindran cabuda totes i cadascuna de les sensibilitats de les persones que hi participen i que, com a éssers humans primer, i com a joves circumstancialment, tenen un bagatge vital i unes experiències sensorials i cognitives úniques i pròpies, causades directament pel context històric, geogràfic i socio-polític en el qual es troben.
És innegable, i qui digui el contrari és perquè amaga intencions perverses, que tota la societat occidental actual és hereva directa dels processos socio-polítics dels darrers dos-cents anys (i,si ens apureu, dels darrers cent cinquanta anys).
Establim una metàfora per explicar-ho millor:
Si la societat occidental actual fos un llibre, tindria una pròleg que parlaria dels inicis de la humanitat, de la seva evolució des de les quatre grapes fins que començà a caminar alçat, dels inicis de l’escriptura i les primeres civilitzacions, de Grècia, de Roma, dels vuit-cents anys d’ombres que fou l’Edat Mitjana i dels primers rajos de llum renaixentistes que portaren la claror de la Il·lustració. Dins el pròleg, l’autor o autora, destacaria especialment la descoberta del foc i la invenció de la roda, els primers textos escrits, l’evolució de l’art, la creixent transformació i complexitat de les societats humanes, la creació de la impremta, els dos grans cops per l’ego humà que van suposar la teoria heliocèntrica i la de l’evolució de Darwin, la descoberta d’Amèrica, l’Islam i la nostra tradició judeocristiana.
