Al programa d’ahir de TVE1 “Tengo una pregunta para usted“, el senyor Rajoy va dir no haver vist banderes preconstitucionals (les del pollastre, el yugo y las felchas i demés soplapollades franquistes) a les manifestacions on havia assistit (una bona colla darrerament).
Els temps moderns sent fidel al seu esperit d’anàlisi del món actual, vol mostrar-li al senyor Rajoy algunes de les imatges que no ha degut (o no ha volgut, o ha ignorat) veure.
Seguint amb la tònica d’aquest pont, avui us faig una entrada light per quan torneu de celebrar la mona o, si no hi aneu, per fer-vos passar una estona distesa i que no precisi ni d’especial atenció ni de cap reflexió posterior.
Segurament heu estat al cas de la darrera crisi del govern d’entesa provocada, un altre cop, per Esquerra Republicana de Catalunya; no entraré a valorar en aquest post si l’oferta d’ERC feta pública per Xavier Vendrell és legítima o no, o si obeïa a interessos partidistes de cara a les eleccions municipals o era la concreció d’un sentiment patriòtic creixent dins la direcció dels republicans. El que de ben segur que és criticable és la seva idoneïtat en el moment precís en que es va fer, (i la falta de credibilitat que la sustentava donat el recent recolzament a la reedició del tripartit per part d’esquerra).
En aquest cas deixarem que les valoracions les facin uns altres.
Tal dia com avui, de fa més de seixanta anys, el “Estado Mayor” publicava aquest part de guerra donant per finalitzat el conflicte bèl·lic espanyol, fratricida, iniciat el juliol de 1936.
Han passat sis dècades des d’aleshores però la bipolarització ideològica espanyola sembla intacta. Si demanéssim al conjunt dels espanyols que es desplacessin geogràficament segons la seva fília política (més esquerranosa o més dretana) cap a l’oest els primers i cap a l’est els segons (bé, de fet per allò de “el oro de Moscú” i allò altre de “l’amic americà”, potser la indicació geogràfica hauria de ser una altra, però he agafat com a referència l’esquerra i la dreta del mapa, el negatiu i el positiu de l’eix x), i talléssim on hi hagués el límit entre totes dues tendències, tindríem dos bocins de terra perfectament separats transversalment i de forma ponderada.
Primerament em vull adreçar als lectors i a les lectores dels territoris de parla catalana per dir-vos que aquesta entrada fa referència a la meva ciutat, Lleida. Perdoneu si, en un bloc que pretén fer una anàlisi global del món occidental actual, tenim de vegades tendència a parlar en clau municipal però, enteneu-ho, el contacte amb la realitat de les nostres viles i ciutats és el més proper que tenim; de fet, hom no és català ni espanyol, ni d’Europa ni del món, ni pot fer el conseqüent anàlisi de tot plegat, si abans no és del seu poble, de la seva vila, de la seva ciutat… dit això, parlaré de la darrera notícia política remarcable que s’ha produït a la capital de Ponent.
