Nosaltres

Mackham

“Un petit poble francès el va veure néixer el 1983“… aquesta seria la típica introducció que faria un gran literat o un prestigiós científic a la seva autobiografia, el més correcte en el seu cas, però, seria dir que “el 1983 el primer que va veure en néixer va ser la clínica d’un petit poble francès“.

 

Sobre mi…

Sóc un dels co-fundadors de Els temps moderns. A través de les meves entrades al bloc pretenc, eminentment, donar a conèixer les reflexions que faig sobre el món on visc i que m’envolta, i les inquietuds que em motiven. Si, o bé perquè ningú s’ho mira, o bé perquè qui llegeix el que escric resta total i absolutament indiferent, com a mínim m’haurà servit per endreçar pensaments, sintetitzar-los i intentar transmetre’ls; que no és poc.

Possiblement de seguit es vegi el peu que calço, però perquè ningú em pugui retreure res (o com diria aquell, “qui avisa, no és traïdor“) parlo molt de política, sempre fent-ho des d’una òptica d’esquerres (de les de debò, les radicalment demòcrates, ecologistes i altermundistes).

Però com que la política no ho és tot i no sol donar de menjar (com a mínim a tothom, al menys a mi no), procuro dedicar els anys de la meva formació a la fotografia (disciplina artística que, com la política, tampoc dona de menjar a tothom).

I entre les tensions del govern de la polis i les satisfaccions del dibuix amb llum, busco raconets per llegir molt i de tot, i no només en suport físic, sinó que un dels principals motius pels quals descanso una mitja de cinc hores diàries és, eminentment, la ingent quantitat de diaris electrònics i bitàcores a les quals entro abans d’anar-me’n a dormir.

Així doncs, i fins que em trobi a l’atur amb un currículum de dos línies amb dades laboralment inútils, espero dedicar una parcel·la dels moments de lleure a actualitzar el bloc.

 

Mausis

A Mausis, perquè si fos Mausist confondria els germanòfons que es pensarien que el seu nom té algun significat, li va donar per néixer el 1987 justament l’únic mes de l’any on a la seva ciutat, i amb total seguretat, no hi pot haver cap boira.

 

Sobre mi…

Sóc un dels co-fundadors de Els temps moderns, tot i que aquesta no és la meva primera presa de contacte amb la blocosfera. M’encanta parlar però ho faig en excés, així que si tot el que penso ho puc canalitzar en les entrades que faci, potser aquest bloc servirà com a dic de contenció de la meva verborrea perquè després ningú l’hagi de sofrir en viu.

Estudio història (com a mínim en això estic matriculat), excepte quan hi ha futbol perquè, com tothom sap, si la vigília d’un examen el Barça es juga un títol, la carrera pot esperar. Entre classe i classe tinc la sana costum de llegir el diari, i no només un, fet que provoca que hagi d’enraonar molt les notícies, per evitar les diverses i esquizofrèniques desinformacions que arriben de totes bandes, segons les línies editorials que les impulsin.

Sóc d’esquerres, nacionalista moderat i m’expresso més ben poc, més aviat gens, en termes políticament correctes (i potser en això tingui quelcom a veure que la meva evolució personal, del nen que era al jove que sóc, fos en el període d’ascens de la dreta a Espanya) però bé, qui estigui lliure de pecat, que llenci la primera pedra.

Espero convertir-me en el digne successor de Nicolas Grimal i esdevenir ric i famós… o això em dic cada matí per alçar-me i emprendre el camí cap a la universitat i no acceptar que, probablement i amb sort, el dia de demà hauré d’aguantar insuportables marrecs de la ESO.